Abans m’enfadava quan veia fem per terra als carrers del meu poble, de les ciutats, a la muntanya, als rius, al camp, a la platja… Em queixava de la gent perquè no cuidava el medi ambient.
Queixar-me = jutjar.
Jutjar = no acceptació
No acceptació = resistència i lluita
Resistència i lluita = Sofriment
Ara, ho veig i actue. Agafe el paper, el cartó, el plàstic… i el tire a la primera paperera que veig, o me’l guarde a la motxilla fins que en trobe una.
Ja no em queixe, ja no jutge a la mà que ha deixat caure el fem conscientment o inconscientment. Agraïsc i parle sense parlar.
No puc canviar-te a tu, no puc canviar la teua mà, no puc canviar la manera en la qual t’han educat conscientment o inconscientment. Però puc canviar jo, puc elegir la consciència i l’amor cap a tot i cap a tots/es.
Açò és sols un exemple, val per a tots els àmbits de la nostra vida.
1. Prediquem amb l’exemple
2. Un acte val més que mil paraules
3. Deixe’m el victimisme
4. Deixe’m la queixa
5. Agraïm el que som i el que tenim