Mon pare

«Te volem faces el que faces Caterina»

Eixe mateix dia, vaig aconseguir dir-me a mi mateixa en veu alta que em volia fera el que fera, una hora després mon pare meu digué en nom d’ell i ma mare.

Primer ocurrix dins, després es representa fora.

Em vaig acceptar, vaig soltar l’exigència, les expectatives, vaig trencar el mur que em separava de la meua verdadera estima. I sí, fa mal trencar-se, millor dit la resistència a trencar-se és la que ens crea dolor. Però era necessari per aconseguir la pau i l’amor que tant em demanava tot el meu ser.

Des d’aquell dia, somric més i també vos veig somriure més a tu i a la mamà, em plena molt quan la felicitat ens pinta sencers.


Te vuic papà, eres meravellós.

Eres creatiu, inventor i divertit!!!!!!

Si et demane ajuda, sempre estàs ahí per a ajudar-me de la millor manera que saps.

Eres un crack de la informàtica! Això ho tinc clar des de ben menuda. La passió pels primers ordenadors, per crear tu els teus ordenadors, de ves en quant fas alguna enfangà, tot s’ha de dir, però qui no? Apart d’això sempre trobes el cable perfecte, la solució necessaria.

M’agrada aprendre amb tu comptabilitat, encara que ara hem parat des del meu peu, hem aconseguit entendre’ns i hem aconseguit expandir la nostra paciència, tu per a explicar-me en calma el que no entenc, i jo per a preguntar-te el que no entenc, eres un gran mestre!

Agraïsc cada una de les carcallades quan ens enganxem a riure a mijant dinar o perque sí, riguem i riguem i riguem fins que acabem plorant. Bé primer t’estufe d’aigua! I la mamà ens mira somriguent, sé que a ella també la fan feliç eixos moments.

Papà eres molt intel•ligent i sempre estàs ahí per a nosaltres, per a tots! Que si penjar un quadre, regar una planta, portar-me ací-allà, que si un llibre, que si un quadre, que si a «l’invernadero», a l’oficina, a Llíria, a Manuel, a Tous, al camp… solventant circunstàncies a resoldre.

M’agrada també anar al camp amb tu, m’agrada que em contes històries com feia l’abuelo Vicente, i també aprendre els noms dels caminals i de les partides dels camps. He de dir que meu has de tornar a dir alguna volta més, i també lo de les fanecaes, que ara mateixa no m’enrecorde.

Gràcies pels teus abraços, per abraçar-me quan no enteníes el que em passava però entenies que un abraç podria ajudar-me.

Sé que te pareix que dic massa voltes gràcies, jo pense que mai n’hi ha massa del que ens fa valorar i recordar el que tenim ara i ací.

Gràcies papà per tot!

Mola la foto eh? Apolo 11, Ciutat de les Arts i les Ciències, Cumple 2019, 60 anys.

Per molts més junts.

Caterina.

Publicado por CATERINA T'ESTIME

He entés que per a estimar el món sencer, primer m'he d'estimar i quan ho faig plenament automàticament tot es fàcil, tot és AMOR. GRÀCIES!

2 comentarios sobre “Mon pare

Deja un comentario

A %d blogueros les gusta esto: