Objectiu final

Últimament les decisions que prenc estàn basades en la meua pau. Quan em costa prendre una decisió, tanque els ulls i visualitze les diferents opcions, i puc notar quines em creen ruido intern i quines tenen la possibilitat de crear silenci, pau. És realment un canvi per a mi, perquè moltes voltes he triat, sense ser totalment conscient, el ruido, el drama, la dificultat.

Triar la pau a nivell conscient em fa sentir de vegades incómoda, perquè em sent fora de les meues muralles, fora del que conec. Pot semblar extrany, però estic ben segura que no sóc l’única. Si el nostre cos i la nostra ment han passat per etapes de molt d’estrés i ansietat, alliberar-nos d’eixes sensacions és tota una aventura. En eixa aventura, moltes voltes «lo» conegut (l’estrés) és el lloc on ens sentim segurs encara que ens destruisca.

Així que hui elegisc la pau.

Estic al terrat de casa i son les 22.41, sent els grills, veig les estrelles i m’he permés pujar amb el portatil a escriure. Podria dir, que aquesta és una cita amb mi i la meua pau.

Sí, per a mi l’objectiu final és la meua pau interior.

Tot té més sentit si així és. Tot és més fàcil si així elegisc que siga.

Quin és el teu objectiu final? És també la teua pau?

Eckhtart Tolle al seu llibre el Poder del ahora, parla de Jesús i m’encanta com ens mostra que Jesús no parlava d’un regne que vindria en un futur, sino de l’ara, de cada ara. El regne, el cel, el descansar en pau… és ací i ara. I tots tenim la capacitat de regnar el nostre propi regne d’aquest instant. No esperes a morir per a descansar en pau. RESPIRA, torna a casa, torna a tu.

Ens estime

Caterina