#EsticFetaDePersones

🌾Estic feta de persones, estic feta de vosaltres🤍.
.
🌾Fa anys que aquest projecte busca el moment perfecte per a nàixer.
.
🌾Ahir, desde dins, em va cridar ben fort: “Comença, dona un pas, et guie en silenci. Aniré agafant forma i tamany, sols deixa’m nàixer hui.”.
.
🌾Tinc la necessitat de crear per mantindre viva la meua flama. Jugar sense saber al 100% on vaig em fa créixer, em fa engrandir la meua tolerància a la incertesa, em permeteix coneixer-me, aprendre i desenvolupa la meua creativitat a tots els nivells.
.
🌾Alguns dels objectius d’aquest projecte: 🙏🏼AGRAÏR | ✨HOMENATJAR | 💡ENXUFAR LLUMS | 💗RECORDAR LO IMPORTANT QUE SON/SOU PER A MI i PER AL MÓN 🌍 | ♾ CONNECTAR | 🤲🏼COMPARTIR | 🤍SER | .
.
🌾 #EsticFetaDePersones allà anem!✨🤍🧘🏻

Benvinguda primavera

El nostre passat colectiu està sanant.

La profunditat del iceberg està ixint a la llum.

La inconsciència transformant-se en consciència.

La mirada mirant el que feia por mirar.

Mirant la por, observant-la, transformant-la.

Tots junts, hem arribat a la massa crítica.

Permetent el canvi de paradigma.

Veig el canvi, som el canvi, agraïsc el canvi.

Ubuntu, sóc perque som.💙.

Som Amor, som Natura, som.

Feliç dissabte i benvinguda primavera que despertes dins de nosaltres🌼🌺🌸🌻🌷

Lo divino en mí


“Yo, como imagino que muchas de nosotras, crecí sin la más mínima información sobre mi sexualidad, me vino la regla y…, era mujer. A partir de ahí, mucho, mucho miedo, miedo basado principalmente en la idea de un posible embarazo.

Hoy, tras muchas horas de terapia, constelaciones y más terapia, puedo comprender que esos miedos y esa falta de disfrute eran fruto no sólo de mi y de mi desconocimiento, sino de la resonancia de mis ancestras y ancestros sometidos a una sexualidad que andaba muy alejada de la verdadera sexualidad sagrada.”

Si resona en vosaltres, vos recomane totalment llegir l’article complet de Sofia Virosque.

Sí, podrien ser paraules i sensacions que els últims mesos he estat mirant molt de prop i m’he atrevit a verbalitzar. I al mirar, tot está transmutant en mí. Porte anys, lliberant-me i transformant la manera en la que visc el sexe, i sí, estic molt agraïda de la lliberació i la plenitut que va plenant eixe àmbit en la meua vida. I això demane per a qui ho necessite, que pugau mirar les ferides tant vostres com les dels vostres antepassats i antepassades i pugau viure la sexualitat desde un altre lloc de pau, amor i plenitut. Per a qui sempre ho ha viscut així, m’alegre un montó, i els convide a que ho valoren cada día perque és un regal.

Sabeu qué? Al principi, quan vaig començar a meditar fa 10 anys, em feia molta por mirar a certs racons del meu interior, hi havia voltes que volia fugir de mi i m’alçava i men anava d’on m’havia sentat a meditar. Però estic completament agraïda d’haver segut constant, i haver seguit mirant, això sí, al meu ritme, i ara poder compartir tota la pau que he trobat darrere del dolor i les ferides emocionals de la meua vida i de les ferides dels que viviren abans de mi, sense els quals jo no existiria. Gràcies pel regal de viure aquesta vida.

Caterina

El disseny de la ceràmica de la foto és de Inga Burina, pots visitar la seua casa/estudi d’Art a Benicàssim inclús pots fer nit allí a través de AirBnB.

SÍ A LA VIDA! SÍ, SÍ, SÍ!

Venim al món, i no ens volem, pensant que al no voler-nos som menys egoistes, venim al món i pensem que per “abarcar” menys som més generosos. Qué per no sentir-nos mereixedors deixem més part als demés…

No voler la vida, eixa és el verdader egoisme. No voler la vida, perque em fa mal el cor, perque hi ha dies durs, perque hi ha guerra, hi han conflictes, eixe és el vertader egoisme, girar-me de cul a la vida, mirar a un altre costat.

És responsabilitat meua viure la meua vida, estimar-la, menjar-me cada segon, saboretjar cada petjada, abraçar cada silenci, respirar cada mirada, PER TOTS, PER MI. Pels que han estat abans, pels que vindran després. VIVIM, VIVIM, VIVIM! No esperem a morir per mirar arrere i vore, mirem ara. No esperem a pedre algú per vore’l, per sentir el seu cor bategar, DESPERTEEEEEM! Jo sí, vuic despertar cada dia, cada dia vuic despertar, TOTA JO, el jo sense limits, desperta’t, desperta’m Déu! Cada dia DESPERTA’M! Cada dia VIVIM!

Quan no entenia, quan no escoltava amb el cor, quan no veia més allà del jo, LA VIDA EM GILLAVA, la vida em sacsejava, em rebolicaba, i Ella sols volia una cosa: QUE LA MIRARA, QUE EM MIRARA, QUE LA VEGERA EN MI, QUE DESPERTARA, QUE DIGUERA SÍ A LA VIDA una volta darrere d’un altra.

La vida, sols ens vol regalar vida. I nosaltres, elegim. I jo elegisc dir SÍ A LA VIDA una i una altra volta.

I sí, desde fa dies, eixa VIDA sols fa que creixer en mi, sentint que s’expandix molt més lluny, molt més que el meu cos físic. Desde fa dies senc la vida estallar desde dins del meu cor a fora. I vuic VIURE.

I ara que la vida sap que ho sé, ja no em gilla, ja no em pega, ja no és dura, mai ho ha segut; LA VIDA M’ACARICIA AL IGUAL QUE JO M’ACARICIE i l’acaricie.

L’escolta ha canviat, les barreres s’han diluit, i LA VIDA I JO SOM UNA.

Ella sap, que te permís per cada dia quan per un segon se m’oblide el regal i el miracle que és poder respirar, poder caminar, poder abraçar, poder tindre el meu cos sa… ella sap que pot recordar-meu totes les vegades que necessite.

Estem ací, pot ser no sapigues el camí, pot ser estigues en mig de crits, d’eixos crits que un dia es convertiran en caricies, sols dir-te que estic ací, que la Vida t’estima. Que jo t’estime. Que ens fas falta, que eres important. Qué quan més et vuigues, més podrás donar, més podràs rebre. Més, més. Un més que no suma, ni resta, sols creix.

Viu ara, agafa la teua vida, sent-la. Plora, riu, abraça, gilla, juga, bota, trencat, obrit, tancat, MIRA’T, MIRA’T, MIRA’T!

Plena de VIDA la teua VIDA.

Pd: gràcies a What dreams may come 1998, gràcies a Parásitos 2019, gràcies al Compositor de Tormentas, gràcies al cine, als llibres, a la música, al art en general, a les persones que creen, grácies al món sencer per DESPERTAR-ME, per fer-me SENTIR mil vides i recordar amb el sentir el que realment som.

Hui en el ioga pel matí, he demanat que el meu dia estiguera ple d’AMOR. Així està seguent, l’AMOR té moltes formes, sols hi ha que saber sentir-les. Nosaltres elegim, nosaltres creem la nostra vida, deixe’m de ser víctimes, deixe’m de parlar en 3a persona. Parlem en 1a i permitim que la magia ocorrega.

Vos estime, perquè m’estime. I tu i jo som u.

Caterina

Adéu a una dècada

💥Quina forma, quin color, quina direcció té la teua ira, el teu enfado i la teua frustració?.
.
✔️La meua normalment té roig i taronja.
.
✔️Té llágrimes.
.
✔️Té aprenentatges.
.
✔️Té sobretot zigzags incontrolats i cercles de dins a fora.
.
✔️Té calma i lliberació al final.
.
✔️El final del meu 2019 es resumix en el permís absolut per enfadar-me i expresar-ho de la millor manera que sé en cada moment. Sabent que he recolectat una maleta sencera ben lleugera de ferramentes per a gestionar el meu enfado, i que vaig aplicant-la amb més consciència dia a dia.
.
✔️El final d’aquesta dècada que va començar en 2009 quan em vaig endinssar en un viatge cap a l’interior amb la meua estada a Indianapolis EEUU estudiant 2 de batxiller. Hui acaba.
.
✔️Quan tot es va callar al meu voltant i vaig descobrir tota la ira, la tristessa i la frustració que havia estat reprimint al interior, no entenia res… Primer la meua manera d’afrontar-ho era autodestructiva i clar tanta autodestrucció rebotava a les persones que m’envoltaven. I jo, pensant que els feia mal a tots, em vaig voler apartar, em vaig tancar en mí. Però la vida és màgica, i m’ha regalat un fum de persones i experiències que m’han ajudat a sanar el meu cos, ànima i la meua ment. Gràcies a cada persona que heu format part dels meus 27 anys de vida.
.
✔️I hui sí, puc dir en veu alta i ben fort que em senc lliure de l’adicció al menjar, de l’ansietat que m’ha acompanyat durant tants anys, em senc lliure de la culpabilitat, em senc lliure d’intentar agradar, em senc lliure de la capa d’invisibilitat que em vaig colocar als 9 anys.
.
✔️HUI PUC DIR QUE SÓC LLIURE de la meua propia obscuritat. Qué abrace el meu negre i el meu blanc i qué vuic tirar avant lliure dels meus patrons autodestructius, QUÉ VUIC TIRAR AVANT AMB TOT L’AMOR QUE HE CULTIVAT.
.
✔️HUI PUC DIR QUÉ VUIC EXACTAMENT EL QUE SÓC I EL QUE TINC i a partir d’ahí permet que tot siga fàcil i que la vida em sorprenga amb tots els regals que té per a mi, que sempre ha tingut esperant que m’obrira completament a rebre.
.
✔️Així que allà anem 2020, ESTIC OBERTA A REBRE💛.
.
✔️Gràcies CATERINA per estar disposta a canviar, gràcies per ser la meua major mestra💛

Amb molt d’amor feliç any nou i dècada nova,

Caterina.💛

14.12.2019

Molt feliç de que l’evolució de Pizzeria La Querubina siga una realitat! Passió, il•lusió, esforç, apertura, constancia, amor i magia molta magia!!! Gràcies per crear un espai on poder compartir desde el cor!

I la magia atrau més magia… així que… súper agraïda del teu pas pel meu poble Belu Villa-Martini gràcies per tanta llum i tantes respostes! Gràcies per ser un espill d’apertura, bellesa i saviesa entre moltes altres coses💛✨